1. ÀNÀLISI SOCIO-ECONÒMICA DEL TERRITORI D’ACTUACIÓ 2014

L’anàlisi socioeconòmica s’estructura en tres apartats: el primer dedicat a la demografia, el segon, al mercat laboral, el tercer, al teixit empresarial i un quart als agents territorials. De cada apartat s’identifiquen els trets importants identificats, que són els que han alimentat la formulació dels eixos estratègics d’aquest pla.

5.1 DEMOGRAFIA

Segons el padró d’habitants (Idescat 2013) a Solsona hi ha 9.188 habitants i a Cardona 5.006. En ambdues poblacions s’observen trets de decreixement i envelliment en els darrers 5 anys.

Solsona Cardona
Habitants totals 9.188 5.006
0-14 anys 1.557 618
15-64 6.006 3.116
Majors de 65 1.625 1.272

Taula 1: Demografia (Idescat, 2013)

En els darrers anys, la població de Solsona està experimentant un canvi de tendència en començar a decréixer moderadament, esdevenint el seu creixement natural negatiu el 2012. L’edat mitjana de la població s’ha mantingut estable en els 40 anys entre el 2000 i el 2012.

Pel que fa a Cardona, la població no ha deixat de disminuir des de l’any 2000 fins ara, a un ritme mitjà anual del -0,8%. Cardona ha sofert un envelliment progressiu. L’edat mitjana de la població l’any 2000 era de 44 anys, mentre que el 2012 és de 46 anys.

La disminució poblacional ha estat identificat com una tendència que cal intentar corregir en la diagnosi del pla estratègic de Cardona.

Trets importants identificats
  • Decreixement demogràfic (més acusat a Cardona)
  • Envelliment progressiu

5.2 MERCAT LABORAL

A Solsona consten 2.240 persones afiliades a la seguretat social i 757 autònoms, les xifres de Cardona indiquen 800 afiliats i 403 autònoms. En conjunt hi ha, doncs, 3.040 persones afiliades a la seguretat social i 1.160 persones en règim d’autònoms. Pel que fa al nombre de comptes de cotització de la seguretat social, n’hi ha 411 a Solsona i 165 a Cardona.

El mercat laboral dels municipis de Solsona i Cardona es caracteritza per tenir una població ocupada majoritàriament en el sector serveis.

A Solsona, el sector serveis ha guanyat pes relatiu en aquests anys de crisi, en detriment, principalment, de la indústria i la construcció. El mercat laboral del municipi de Cardona també registra un percentatge majoritari de població ocupada en el sector serveis, tot i que la indústria també té un pes relatiu rellevant. Aquests dos sectors han guanyat pes relatiu des de l’inici de la crisi fins ara ja que la pèrdua de llocs de treball en ambdós ha estat inferior a la de la construcció i l’agricultura.

Solsona Cardona
El 64% dels ocupats treballen en aquests subsectors:

  • comerç
  • indústria manufacturera
  • construcció
  • activitats sanitàries i serveis socials
  • activitats professionals i tècniques
El 65% dels ocupats treballen en aquests subsectors:

  • indústria manufacturera
  • comerç
  • hostaleria
  • construcció
  • agricultura

Taula 2: Principals subsectors d’ocupació

L’existència de l’hospital de Solsona i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya a Solsona, i la importància del turisme a Cardona marquen els principals trets diferencials entre els dos municipis.

Tant Solsona com Cardona concentren la major part de la ocupació en empreses petites (en el cas de Cardona el 100% de l’ocupació assalariada). Si bé a Solsona un 24% dels assalariats treballa en empreses de dimensió mitjana. En cap de les dues poblacions hi ha grans empreses (de més de 250 treballadors).

Trets importants identificats
  • Comerç i indústria manufacturera com a principals sectors d’ocupació en ambdues poblacions.
  • Decrement de la construcció en ambdós.
  • Concentració de la població en empreses petites i algunes mitjanes (a Solsona) i absència de grans empreses.

5.3 DINÁMICA DE L’OCUPACIÓ

Tant a Solsona com a Cardona hi ha hagut una important pèrdua de la ocupació en els darrers anys. A Solsona la població aturada s’ha triplicat i a Cardona ha passat d’un 5,5% al 2007 a un 14,1% l’any 2013, després de venir d’un seguit d’anys de destrucció constant de l’ocupació. En total hi ha 1.092 persones aturades entre els dos municipis.

Solsona Cardona
Població ocupada 3.692 1.764
Població desocupada 1.108 620
Població activa 4.800 2.384
Població inactiva 4.348 2.604
Població de 16 anys i més 7.578 4.329

Taula 3: Ocupació (Idescat, 2013)

La pèrdua d’ocupació dels darrers anys s’ha concentrat principalment a l’industria manufacturera i en la construcció. El tancament de Tradema a Solsona (al desembre del 2012) i en ambdós municipis la pèrdua de llocs de treball lligats a l’aturada de la construcció ha tingut un clar impacte tant en llocs de treballs directes com indirectes.

Solsona Cardona
Agricultura 26 9
Indústria 204 72
Construcció 190 41
Serveis 311 204
Sense ocupació anterior 30 5
Total 761 331

Taula 4: Atur registrat per sectors (2013) (Idescat, 2013)

L’impacte de la destrucció de llocs de treball ha estat desigual per sexes. A Solsona l’any 2007 l’atur era bàsicament femení i 6 anys després un 58% dels aturats són homes i un 42% són dones. A Cardona, per contra, l’atur ha tingut major ascendència sobre la població femenina.

Tant a Solsona com a Cardona, dos sectors, però, han augmentat, la hostaleria a Cardona i el sector de les activitats professionals i tècniques a Solsona.

Pel que fa a l’edat, a Solsona el gruix de la població aturada (un 80%) es troba en la franja d’edat entre els 30 i els 59 anys. La franja d’edat més castigada ha estat la compresa entre els 50 i 54 anys, on pràcticament s’ha multiplicat per 10 en els darrers 6 anys.

A Cardona el gruix de la població aturada està en el grup d’edat de 55 a 59 anys, franja on hi ha gairebé el 21% dels aturats del municipi de Cardona. Els grups d’edat en què l’atur ha crescut més han estat els d’edats compreses entre els 35 i els 44 anys. Mentre que per als menors de 20 anys, la taxa d’atur és la més baixa, del 2,6% el 2012.

En l’àmbit formatiu, el col·lectiu més nombrós d’aturats es concentra en el grup amb estudis secundaris d’educació general, en què hi ha més de la meitat dels aturats de Solsona i un 60% dels de Cardona.

Així mateix, cal destacar que tant a Cardona com a Solsona, l’atur de llarga durada és molt elevat. A Solsona suposa el 43,1% del total d’atur al municipi i a Cardona el 30,7%. El seu creixement durant aquesta crisi ha estat explosiu, s’ha multiplicat per una mica més del triple.

Pel que fa a la relació entre oferta i demanda de treball segons la formació, es posa de manifest que hi ha un cert desajust formatiu per a les categories “sense estudis”, “estudis primaris complerts”, “tècnics professionals superiors” i “formació professional”, ja que el percentatge d’aturats supera el percentatge de contractacions per a cadascun d’aquests grups.

Trets importants identificats
  • Elevat i creixent nombre d’aturats
  • Elevat percentatge d’aturats de llarga durada
  • Desajust entre la formació de la població i la demanda de les empreses

5.4 TEIXIT EMPRESARIAL

El teixit empresarial de Solsona està format, principalment, per empreses del comerç, la construcció, l’hostaleria, la indústria manufacturera i les activitats professionals i tècniques. Aquests cinc subsectors aglutinen el 70% del teixit empresarial del municipi. El teixit empresarial de Cardona està format, principalment, per empreses del comerç a l’engròs i al detall; el segueixen les de la indústria manufacturera i la construcció; després ve l’hostaleria; i les activitats professionals i tècniques. Aquests cinc subsectors aglutinen el 73% del teixit empresarial del municipi.

L’any 2014 es va fer l’ estudi anomenat “Impuls dels polígons d’activitat econòmica de Solsona, Cardona i Olius a través de la col·laboració público-privada” per tal de tenir una diagnosi acurada i elaborar un pla d’acció per tal de revitalitzar el sector industrial i empresarial d’aquests municipis.

Municipi Polígon
Solsona Els Ametllers Tableros Tradema s.l.
Pronisa Cal Soler
Vinya del Tauler s/n Solsona 2
La Barceloneta s/n Solsona 5
Cardona Serradora Fàbrega La Cort
Fàbrica del Paperer La Fàbrica E.R.T
Fàbrica La Costa La Gasolinera
Bòvila Jané La Plantada
Grusvip

Taula 5: Polígons industrials a Solsona i Cardona (Font: Pla d’acció per a l’impuls dels polígons d’activitat econòmica de Solsona, Cardona i Olius a través de la col·laboració público-privada, sobre dades SiPAE.)

Els dos municipis tenen un total de 17 polígons amb característiques de mida i nombre d’indústries instal•lades força diferents (taula 4).

Pel que fa la nombre de treballadors ocupats en els diversos polígons industrials de Solsona, i d’acord amb dades facilitades pel propi ajuntament, el polígon Els Ametllers compta amb 197 treballadors mentre que el de Pronisa en compta amb 216. Pel que fa la nombre de treballadors ocupats en els diversos polígons industrials de Cardona, i d’acord amb dades facilitades pel propi ajuntament, el polígon la Cort compta amb 252 treballadors.

A l’esmentat estudi es van identificar les fortaleses i debilitats que s’exposen a la taula següent (taula 6)

Fortaleses Debilitats
  • Accessibilitat als polígons
  • Grau de consolidació de l’activitat econòmica als polígons
  • Associació empresarial activa
  • Voluntat dinamitzadora de les administracions locals
  • Diversitat de sectors productius
  • Existència de sectors industrials tractors (forestal (Solsona) / serveis a la agroindústria (Cardona))
  • Qualitat de vida i entorn natural com a factor d’atracció
  • Baixa conflictivitat laboral
  • Potencial del sector tecnològic
  • Distància als mercats (Solsona)
  • Existència de zones d’activitat industrial aïllades i amb dèficits infraestructurals
  • Baixa capacitat inversora local
  • Manca de polítiques actives de promoció dels polígons
  • Estat general de conservació insuficient
  • Infraestructures de sanejament pendents
  • Telecomunicacions limitades
  • Dificultat per a noves implantacions per la pràctica inexistència de sòl vacant
  • Dificultat per trobar personal qualificat

Taula 6: Fortaleses i debilitats dels sectors industrials i els polígons

Trets importants identificats
  • Empreses del comerç, la construcció, l’hostaleria, la indústria manufacturera i les activitats professionals i tècniques aglutinen el 70% del teixit empresarial.
  • Els sectors industrials tractors són el forestal (Solsona), l’agroindústria (Cardona) i el tecnològic.
  • La llunyania als mercats fa necessària una bona política de màrqueting basada en algun element diferencial atractiu.
  • Hi ha importants millores a fer en l’àmbit del manteniment, les infraestructures i la promoció dels polígons per atraure empreses.
  • La manca de personal qualificat ha estat identificat per les empreses com un problema.

5.5 COMERÇ

A Solsona hi ha al voltant de 400 comerciants i a Cardona voregen el centenar. Els serveis i restauració són un 33% a Cardona i el 26% a Solsona, sent la resta comerços. El nombre de locals desocupats és elevat als dos municipis (uns 60 a Solsona, per exemple)

Un dels principal problema que es troba el comerç solsoní és que els hàbits de consum estan canviant i la venda on line i la compra a centres comercials de ciutats properes ha influenciat negativament el comerç local.

Per fer front a aquesta problemàtica, s’està engegant la realització de plans de dinamització comercial pels propers dos anys, on la formació i campanyes especials vinculades amb l’artesania i el turisme tindran un important pes.

Trets importants identificats
  • El comerç local passa per serioses dificultats per la competència i la manca d’adaptació als nous hàbits de consum.
  • Hi ha una important fuga de consum a ciutats pròximes.
  • La vinculació, quan és possible, al turisme és una de les estratègies que s’està desenvolupant.

5.6 TURISME

El nombre de visitants anuals que han visitat l’oficina de turisme ascendeix a 7628 persones en el cas de Solsona i a 42.189 en el de Cardona (a Cardona, les persones comptabilitzades en les visites i activitat al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, Castell de Cardona i Centre Cardona Medieval ascendeixen a més de 80.000 anuals)

Als darrers anys s’han fet interessants apostes d’estructuració i desenvolupament de producte turístic en ambdós municipis. L’aposta de Cardona per la Fundació Cardona Històrica ha donat un fort impuls del turisme a la ciutat. Pel que fa al turisme, el turisme de natura i cultural tenen un paper important i possibilitat de millora.

Nombre de visitants que han passat per l’oficina de turisme Solsona Cardona
2009 7.628 42.189
2010 6.083 30.933
2011 6.749 26.967
2012 4.103 29.865
2013 2.246 30.134
2014 (fins novembre) Dades no disponibles 33.226

Taula 7: nombre de visitants atesos a l’oficina de turisme

Pel que fa als establiments i nombres de places disponibles als dos municipis, hi ha una oferta variada pel que fa a qualitat i a tipologies.

Solsona Cardona
Hotels 6 5
Places d’hotels 253 365
Càmpings 1 0
Places de càmpings 900 0
Turisme rural 2 5
Places de turisme rural 14 56

Taula 8: Allotjaments turístics (2013)

Els principals recursos turístics dels dos municipis són:

  • Entorn natural
  • Patrimoni arquitectònic i patrimoni cultural (Castell de Cardona i de Solsona, Mina de Sal de Cardona, Catedral de Solsona i Pou de gel, entre d’altres)
  • Patrimoni cultural (Tradició Gegantera)

A Solsona, l’ajuntament treballa coordinadament amb el Consell Comarcal del Solsonès. A Cardona juga un paper molt important la Fundació Cardona Històrica, una fundació privada creada per l’Ajuntament, per treballar en la recuperació i gestió del patrimoni històric.

Malgrat hi ha alguna col·laboració entre els dos municipis i, per exemple, es dona informació de caire general sobre l’altre municipi a les oficines de turisme, la cooperació és encara molt petita. Es considera però, important potenciar aquesta col·laboració ja que l’oferta conjunta permetria optimitzar recursos i allargar l’estada dels visitants.

Trets importants identificats
  • El turisme és una activitat en creixement a la zona i que sembla que no ha arribat al punt de saturació.
  • Les iniciatives desenvolupades els darrers anys en creació de producte estan donant molt bon resultat i marquen una clara línia de treball.
  • Malgrat que tot sembla indicar que una estratègia conjunta portaria a un major nombre de pernoctacions, fins el moment només hi ha hagut tímids intents de col·laboració.
  • Cardona ha fet una forta aposta pel turisme cultural a través de la Fundació Cardona Històrica.
  • El valuós patrimoni natural de la zona, l’arrelada tradició gegantera, el turisme religiós i el patrimoni arquitectònic són importants recursos que permeten presentar bons productes turístics.

 

2. AGENTS I ENTITATS EN L’ÀMBIT DEL DESENVOLUPAMENT LOCAL

A Solsona i Cardona hi ha diverses entitats públiques i privades que realitzen activitats en l’àmbit de la promoció econòmica i el desenvolupament local en sentit ampli.

A Solsona hi tenen la seu:

  • Ajuntament de Solsona.Coordina les activitats de desenvolupament local a través de la regidoria de promoció econòmica recolzada per una àrea tècnica.
  • Associació d’empresaris per al Solsonès. Tenen com a missió vetllar pel desenvolupament econòmic, social i professional del teixit empresarial del Solsonès, dinamitzant i implicant a les persones, facilitant la interrelació entre empreses, agents  i administracions. Són els impulsors del pla estratègic Solsona Futur per a contribuir al desenvolupament local de la Comarca.
  • Consell Comarcal del Solsonès. Coordina les activitats de desenvolupament local a través de l’àrea de promoció econòmica
  • Cedricat. Fundació privada que té com a objectiu generar projectes i actuacions d’assistència tècnica i assessorament per tal de contribuir al desenvolupament i a la dinamització dels territoris rurals, i/o de muntanya, zones desafavorides i altres territoris amb interessos comuns. El seu àmbit operatiu és Catalunya.
  • Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. És un consorci d’entitats públiques que es dedica a Contribuir a la modernització i a la competitivitat del sector forestal, al desenvolupament rural i la gestió sostenible del medi natural, per mitjà de la recerca, la formació i la transferència de tecnologia i el coneixement a la societat. El seu àmbit operatiu és mundial. Gestionen un viver d’empreses (centre CEEI).
  • Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona. Agrupa a comerciants i botiguers i desenvolupa projectes de promoció i assessorament.
  • Gremi d’Hostaleria i Restauració del Solsonès. Agrupa a restauradors i propietaris dels allotjaments del Solsonès i ofereixen activitats de dinamització del seu àmbit.
  • Associació d’artesans del Solsonès. Agrupa als artesans de la comarca per defensar els seus interessos. Dinamitzen aquest col·lectiu organitzant fires

A Cardona hi operen:

  • Ajuntament de Cardona. Coordina les activitats de desenvolupament local a través de la regidoria de promoció econòmica recolzada per una àrea tècnica.
  • Associació d’empresaris de Cardona. El seu objectiu és representar els interessos col·lectius de les empreses i els empresaris davant de les administracions i de qualsevol entitat o institució, treballar per fomentar la col·laboració entre les empreses locals, i oferir informació i formació als seus associats.
  • Goral, iniciatives cardonines. Associació sense ànim de lucre que té com a objectiu impulsar, aportar i compartir referents d’anàlisi i acció que situïn el focus en els aspectes que hom pot considerar estratègics a curt, mig i llarg termini, generar coneixement i compartir-lo, fer créixer les idees amb la cooperació i avaluar els resultats de les iniciatives per aprendre de tot i de tots en la recerca del benefici comú. Realitzen estudis i suport a l’emprenedoria a Cardona
  • UBIC de Cardona. La Unió de botiguers i comerciants de Cardona és l’entitat representativa del comerç al municipi i desenvolupa projectes de promoció i d’assessorament

El Consell Comarcal del Bages tot i tenir la seu a Manresa també hi realitza accions de desenvolupament local a través de la seva àrea de promoció econòmica. D’àmbit territorial superior desenvolupen accions de desenvolupament local, promoció econòmica o afins les Diputacions de Lleida i de Barcelona, la Generalitat de Catalunya (principalment a través del SOC però també a través d’acció i altres departaments o organismes) o Global Lleida.

El nivell de coordinació és baix i desestructurat. La coordinació s’estructura principalment a través de reunions bilaterals per tractar temes concrets.

Trets importants identificats
  • Hi ha diverses entitats que desenvolupen accions de promoció econòmica i de desenvolupament local tant a Solsona com a Cardona però la coordinació entre elles és minsa, resultant un sistema poc eficient on hi ha poques sinergies i es donen duplicitats.

 

3. IDENTIFICACIÓ DE LES PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES A AFRONTAR

Els problemes més importants identificats a la diagnosi són:

  • Elevat atur.
  • Tret diferencial per atraure empreses encara no identificat ni posat en valor.
  • Dificultats de les empreses per trobar treballadors qualificats.
  • Polígons amb mancances diverses (poc sòl, manteniment, infrastructures, etc).
  • Fuga de comerç a ciutats properes.
  • Potencial turístic poc explotat.
  • Manca d’instruments de col·laboració entre les administracions públiques en desenvolupament local i entre aquestes i el sector privat.

 

4. ANÀLISI DAFO

S’han identificat les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats relacionades amb el desenvolupament local dels dos municipis.

DEBILITATS AMENACES
  • Elevat atur de llarga durada.
  • El 21% dels aturats no tenen estudis.
  • Baixa implantació de la cultura de la innovació entre el teixit empresarial.
  • Poques oportunitats de nova feina al territori sense haver de desplaçar-se.
  • Dificultat per a noves implantacions per la pràctica inexistència de sòl vacant.
  • Baixa capacitat inversora local.
  • Desajust formatiu.
  • Manca d’instruments de col•laboració entre les administracions locals.
  • Distància als mercats.
  • Existència de zones d’activitat industrial aïllades i amb dèficits infraestructurals.
  • Conjuntura de destrucció d’ocupació generalitzada.
  • La tipologia de contractació registrada és majoritàriament temporal.
  • Poca capacitat econòmica de les empresa nivell d’inversió.
  • Pèrdua de talent jove (no retorn d’universitaris).
  • Oferta de Solsona-Cardona no diferenciada.
  • Competència entre zones industrials veïnes.
  • Finançament no garantit per a les polítiques de desenvolupament local.
FORTALESES OPORTUNITATS
  • Voluntat de col·laboració dels ajuntaments.
  • Voluntat de cooperació entre i les associacions empresarials i els ajuntaments.
  • Teixit empresarial disposat a desenvolupar accions de dinamització.
  • Diversitat de sectors productius.
  • Existència de sectors industrials tractors.
  • Accessibilitat als polígons.
  • Qualitat de vida i entorn natural com a factor d’atracció de noves empreses.
  • Baixa conflictivitat laboral.
  • Gran potencial del turisme de natura i cultural.
  • Localització central del territori respecte el conjunt de Catalunya.
  • Existència d’experiències positives en altres territori que poden servir de model.
  • El mapa no conclús de parcs naturals a Catalunya deixa marge
  • per crear-ne un a les pinedes del Prepirineu i la Catalunya Central.
  • Sinèrgies potencials per l’efecte de diversitat i de complementarietat (Proveïdors locals/promoció turística).
  • Nous models d’empresa basats en el treball en xarxa i les noves tecnologies.
  • Formació específica associada a les necessitats de les empreses del territori.
  • Suport de la Generalitat a la cooperació entre entitats locals del territori.

 

5. LÍNIES ESTRATÈGIQUES DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DERIVADES DE LA DIAGNOSI

Els 4 eixos estratègics que donen resposta als objectius estratègics identificats a través de la diagnosi són:

Eix Estratègic 1: Millora de la situació sociolaboral, l’ocupació i les condicions de vida de les persones.

Eix Estratègic 2: Estimulació del teixit empresarial i industrial per assolir un desenvolupament territorial integral.

Eix Estratègic 3: Promoció del turisme i el comerç com a elements de desenvolupament local.

Eix Estratègic 4: Enfortiment de la cooperació entre Solsona i Cardona en l’àmbit del Desenvolupament Local i millora de la governança.